Són les 16.30h quan sortim de l’aeroport JFK. Ens han interrogat, ens han pres les empremtes de tots els deu dits i ens han demanat tota la documentació possible. Però tot ha anat bé. Busquem un taxi, i ens ofereixen una limusina. Finalment, pugem a un taxi conduit per un hindú amb dubtoses qualitats de conducció, i arribem al nostre hotel del carrer Broadway, el Beacon Hotel.
Les primeres sensacions són d’estar dins una pel·lícula, no hi ha res que ens vingui de nou: els cotxes són enormes, la ciutat està plena de gratacels, hi ha cotxes de policia de l’FBI… Vivim al pis 21, i l’ascensor és tan ràpid que arriba abans que pitgis el botó.
Amb tota la ressaca i el jet lag no se’ns acut res millor que aprofitar la tarda fent un creuer pel riu Hudson que surt del costat de la ONU, al Pier 83. Ens fan esperar tres quarts d’hora i jo aprofito per dormir arrepenjada en una barana. Un cop dins, una veu difuminada per un altaveu de dubtosa qualitat ens explica tot el que anem veient, però decideixo concentrar-me més en captar l’skyline que no pas en escoltar-lo atentament. L’estatàtua de la llibertat ens passa pel davant i la fotografio des de tots els angles. Me l’esperava més gran! El recorregut de tornadael fem de nit i és tant o més espectacular. En tornar cap a l’hotel, passem caminant per Times Square, la plaça i els carrers adjacents més pel·liculeros que he vist mai. Llums i llumetess, pantalles i pantalletes en tots els racons possibles, centenars d’anuncis cridant la teva atenció alhora. Estressant, potser. Fascinant, però.
Diumenge intentem anar a una missa amb gospel al barri de Harlem, però hi ha unes cues que donen la volta a l’edifici, i ja ens diuen que no podrem entrar. Ens n’anem cap al Rockefeller Center, i decidim pujar al Top of the Rock, el gratacel amb millor panoràmica de la ciutat (la competència de l’Empire State, una mica més alt però amb menys panoràmica). Abans, però, no podia faltar entrar a St Patrick’s church, encabida enmig de gratacels.
Al vespre, tenim entrades per veure A Magic Flute, una versió de Peter Brook de La Flauta Màgica de Mozart amb uns cantants excel·lents. Espero aquell do sobreagut tan famós durant tota l’obra i quan el sento m’adono de la qualitat exquisida de la cantant.
Dilluns anem a esmorzar a casa uns amics dels meus pares, amb els quals feia 30 anys que no es veien. Mitja vida. I com que són jueus ens fan un esmorzar jueu tradicional. En sortir, caminem fins a la University of Columbia, amb un campus verd i edificis antics majestuosos, i després entrem a St John Divine, on un home ens fa una llarguíssima demostració i explicació de com funciona l’orgue que hi ha.
A la tarda anem a visitar el conegudíssim Museum of Modern Art (MOMA), on veiem uns quants picassos, dalís, monets i tot d’art europeu, i descobrim alguns artistes americans, però és tan immens i està tan ple de gent que es fa cansat. Tot i això, s’hi està bé perquè hi ha aire acondicionat. Sortir al carrer és gairebé un martiri, hi ha una calor infernal, i com que ens movem en metro, a sota terra encara hi fa molta més calor. El metro no ventila, és molt antic. L’haurien de renovar…
Al vespre anem a la Grand Central Terminal, la típica estació central de trens i metros que tots hem vist un cop o altre en alguna pel·lícula americana de Nadal o comèdia romàntica, amb un sostre altíssim i un rellotge de quatre cantons. Decidim sopar-hi, i acabem en un restaurant americà de menjar típic (hamburgueses) i cambrers hindús.
Dimarts al matí agafem la línia vermella fins al final per arribar a South Ferry i agafar-ne un cap a Staten Island. No pas per quedar-nos-hi, sinó per veure l’skyline des d’una altra banda. Aquest ferri, que se suposa que és pels que treballen a Staten Island, és gratuït i sempre s’omple. Tornem a veure l’estàtua de la llibertat.
En sortir passegem pel Battery Park i els carrers de downtown, fins que trobem la Fraunces Tavern, l’edifici més antic de la ciutat amb una llarga història. Decidim dinar al pub que té a dins, després de visitar-ne el museu. A la tarda ens dirigim a Wall Street, res a veure amb el que m’esperava. És un carrer petit i estret, amb trinity church al fons, però és el centre històric del districte financer. Ens arribem a Trinity church i visitem el cementiri. Passem per davant de la zona zero. La veritat és que és xocant, la sensació és d’angoixa i de tristesa, pel patiment de tota aquella gent. Al costat hi ha St Paul’s chapel, amb tot de records de la tragèdia: fotos, ossets de peluix, plaques de policies i bombers…
Al vespre pugem fins a Chinatown, on només hi ha xinesos. El nivell de vida és més baix, els carrers són estrets i més bruts, i es veuen lletres xineses arreu. Als parcs, hi ha taules on la gent juga als seus jocs tradicionals, als escacs o a cartes.
Dimecres al matí ens dirigim a la ONU, i hi fem una visita guiada, molt preparada per donar-ne una imatge excel·lent. Aquest cop hi anem en autobús pel carrer 42, i quan tornem a pujar, entrem a la Public Library, la biblioteca nacional, que es pot visitar. Ja ens agradaria a Catalunya tenir una biblioteca com aquesta.
A la tarda anem a Madison Square Park, on hi ha una escultura temporal de Jaume Plensa titulada ‘Echo’, que és el cap d’una nena de dimensions descomunals feta de pols de marbre i polièster. Al vespre, anem a l’Imperial Theatre del carrer 45 a veure Billy Elliot, un típic musical “broadwaià” amb dansa clàssica, contemporània, jazz, claqué i cançons de musical, amb molta gent sobre l’escenari. Un clàssic, però molt recomanable. Els nens són realment talentosos…!
Dijous, l’últim dia abans de marxar, anem a la zona nord a veure el museu dels Cloisters, que vol dir claustres, on hi ha alguns dels claustres més importants de Catalunya i Catalunya Nord. En baixar, anem a Little Italy i dinem al carrer Spring, en un lloc molt concorregut, el Natural. Després xafardegem Greenwich village i ens n’anem cap a Washington Square. Al vespre, passegem per Central Park amb una bicicleta, i anem a sopar amb els nostres amics per acomiadar-nos.
El dia 22 fem 8 hores de cotxe (un Buik Regal llogat) fins a Niagara Falls.
Molt bé, eh! Ni una falta!
(excepte la patinada: El recorregut de tornadael)