Veure món 1 febrer 2011

Avui l’Anna ja és al Brasil. Ella continua en segona posició la diàspora de les GIRLS que va començar quan l’Amanda va marxar cap a Sevilla. Aquest cop, però, se’ns fa molt difícil per no dir impossible anar-la a veure. Però el fet és que quan ella torni, anirem les dues cap a Sevilla per reunir-nos de nou les tres, però en breu seré jo que marxaré cap a les Amèriques, a Carolina del Nord. I encara diria més, quan jo torni, serà l’Amanda la que vindrà cap als Estats Units, mentre jo seré a Barcelona i l’Anna qui sap, potser a Austràlia.

I així anirem vivint amb el repte de mantenir ben amunt una amistat que no va ser com qualsevol altra, quan estàvem les tres juntes, ni a hores d’ara, una a cada punta, és menys important. I estic convençuda que ho sabrem fer, igual que sentia convençuda quan les tres ens abraçàvem que allò, allò tan especial, seria per sempre.

I així és la vida de la gent jove actualment, que marxa a explorar món per estudiar, per treballar, per fer turisme o senzillament notar que està vivint intensament. Aquest és l’encant de la joventut, que cada cop és més “ciutadana del món” i no pas “barcelonina”, “parisenca” o “londinenca”. És l’anar i venir i tornar a marxar dels inquiets, dels curiosos, dels tastaolletes, dels inconformistes. Dels joves prometedors. Dels emprenedors del futur.